El que més m'agrada és que qui hi surt no són cantants professionals, no han grabat la veu, no fan playback, no tenen un equip de so que modula i adapta i ajuda la seva veu; són persones anònimes que no es dediquen professionalment (a cert nivell) a cantar, que surten allà i que crec, sincerament, de ben segur canten millor que els propi jurat.
Surten autèntics cracs que tenen una vida (més o menys afortunada, més o menys desgraciada) i que surten a l'escenari, amb una sola oportunitat, i que ho donen tot, que ho volen fer el millor que poden lluitant contra nervis, un mal dia, mals records, dolor, etc. i patapam, et deixen de pasta de moniato. I pot ser que aquell dia no surti bé i tornaran a casa, i seguiran visquent; o potser era una última bala...
Per això, i per moltes coses més positives que en podria dir, un aplaudiment als qui posen el talent de veritat en aquests espectacles (amb tot el que això comporta).
Gràcies per donar-nos moments tan i tan bestials i per oferir-nos el vostre do.
Això és sentir la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada