No vull ser el darrer escull, el darrer o, millor dit, l'enèsim que et perdona. No t'ho mereixes però potser ja seria hora de que em perdónes jo d'una vegada.
-Pol, tu seguies el teu cor, no t'ho pots retreure.
-Ja, però això va provocar que em perdés el respecte, i això sí que no m'ho perdono, ni a mi ni a qui m'ho va "fer fer".
Atentament, des d'un Pou, Pol.
P.D.: Quina punyetera nit la d'ahir. Entre el somni de la nit anterior i les visites (algunes inesperades i d'altres inoportunes), em van fer un complet sense tocar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada