dilluns, 5 de desembre del 2005

Cubanito

Hi havia una vegada un noi molt i molt simpàtic (tot i que a vegades era una mica borde) que es deia Pol. En Pol no tenia amics, perquè com he dit, era borde, però una noia molt guapa i amable, un dia li va dir:

  • Pol, vols que siguem amics ?

I en Pol va dir:

  • Unga Unga*

Aleshores, la Laura i en Pol van ser molt amics.
Un gat i un gos, aquest conte ja s'ha fós.

by Laura**

*Unga Unga ? Això no em sona a borde, em sona a ... Nyaca Nyaca ! ;)
**M'ho va fer una companya de feina súper simpàtica amb que vaig compartir 15 dies d'aquest estiu (bé, amb ella i un bon munt de gent més). Merci !


En serio que sóc així ? Bé, si els hi haig de caure tan simpàtic a les noies molt molt guapes, de puta mare, encara que no tingui amics (Rugge, ets l'excepció) ;).

Acabo de recordar una cosa, one thing en anglès:
Fa uns dies estàvem a classe de Laboratori 3 (direu: Laboratori 3?, i jo respondré: sí, tenim una assignatura que es diu Laboratori 3 i que a més a més s'imparteix al laboratori número 2, i què ?) i se'ns va passar una enquesta sobre els nostres companys de grup (en Xavier, la Jenni i en Wensin en el meu cas). L'enquesta era personalitzada on calia valorar a cada company de grup en una sèrie de camps, dient si era nefast, dolent, normal, bo o excel·lent. Tot seguit hi havia un apartat amb dues observacions, una de positiva i una de negativa.
Al cap d'uns dies, i després de les notes de l'entrega del treball (també influenciades pels resultats de l'enquesta) vaig dir: ostia, vull saber qè hi deia a les enquestes sobre mi.
El primer recurs q vaig trobar fou el professor. Il·lús de mi si em pensava que m'ho deixaria veure ! Els resultats de les enquestes són privats ... tot i que em va recomanar "Feu-ne un entre vosaltres", i jo penso "joder, els hi ho preguntaré directament. Avui és un d'aquells dies que accepto les crítiques (només avui eh !)."
Pam ! Vaig al laboratori número 2 on fem Laboratori 3 i dic:
  • Xavier, què vas posar de mi ?
Al que en Xavier respon:
  • Ehmmmm, uhmmmm, ee..., ah..., doncssss..., de lu primer tot normal menys una que malament o fluixet.
  • I de les observacions ?
  • Doncs la dolenta: Que et distreus amb facilitat

(en Wensin es queixava de que sóc massa llepafils i impacient ... :P però no és la part que interessa per la historeta).

"Uooo!" vaig pensar.

Passada una setmana aprox., mentres dinava a casa amb els pares, els hi ho vaig comentar, en un to tot divertit i curiós:
  • Sabeu què em va posar d'observació negativa en Xavier a lu de les enquestes de Laboratori 3 ?
  • Què ? (papa).
  • Que em distrec amb facilitat ! Ja Ja Ja. ... Plink !

Se'm va encendre la llumeta, patia un deja-vu, ho havia viscut, a la cuina, menjant, els pares, llegir la frase "es distreu am facilitat".

  • Ostia, però això no era el que sortia sempre a les meves notes de Primària i de l'E.S.O. ?
  • Sí, sempre ! (mama).

Han passat més de 15 anys i segueixo amb el mateix defecte ... mola !

2 comentaris:

  1. hola Pol!
    gracies per aquestes historietes....jejejeje...tenen la seva gràcia.
    Pensa que hi ha "defectes" o "tics" qiue no podem canviar i que són impossibles de perdre'ls, així doncs, hem d'aprendre a convire amb ells i fer com has fet tu, donar-los un toc d'humor!
    un petonet al naset :P

    ResponElimina
  2. Sí sí, jo corrovoru (no sé si està ben escrit) que et distreus amb facilitat. Està clar que el "problema" (o motiu de distracció) és un ordinador amb Internet i totes les frikades que aixó comporta, però el que em pregunto jo és com et distreies de petit?¿

    ResponElimina